Al creuar les portes del Centre Geriàtric Lleida, em desfaig de totes les expectatives convencionals que la societat sovint imposa sobre l’edat i l’envelliment. Aquí, ens atrevim a esborrar les línies entre la joventut i l’experiència, entre l’aprenentatge i l’ensenyament. Sóc testimoni de com les generacions s’entrellacen, i de vegades no cal “programar” un projecte per veure-ho. Si t’hi fixes, aquest fet el veuràs desfilar pels carrers. Encara que ja no tan sovint com anys enrere. Tornant al tema…
En aquestes imatges (moments capturats que ara ja són una col·lecció de records), observo els fils invisibles que uneixen els estudiants de 4t d’ESO del col·legi Claver Raimat Lleida amb els mentors de vida. Hi ha una bellesa natural i honesta en cada gest, en cada intercanvi de mirades que transcendeix la paraula.
I així, t’invito a submergir-te en aquestes escenes, a sentir la textura de la vida que es teixeix en travessar la línia i projectar opcions de vida, deixant enrere les estàtiques i encasellades “activitats”. No som només una residència per a la tercera edat; som experiència de vida per generar grandesa en fer-se gran… Respecte del talant i poderí de cada persona. Perquè aquí, sabem que la vida s’ha de viure amb autenticitat, amb la valentia d’escollir i decidir.
En aquestes interaccions, en aquests moments suspesos en el temps, trobo l’essència del que significa viure sense guions. I així, pas a pas, elecció rere elecció, construïm una col·lecció de moments que desafia totes les temporades, perquè la veritable elegància, és viure amb plenitud i poder-la compartir.
